Risanamento del Campanile della chiesa di S. Giacomo – apile 2015
Su commissione del parroco Vijo Pitscheider con il Consiglio di Amministrazione Parrocchiale, sono iniziati il 21 aprile 2015 lavori di ristrutturazione alla chiesa di San Giacomo. I lavori sono iniziati con il risanamento dell’intonaco e all’aggiustamento delle scandole del tetto del campanile. Successivamente il campanile è stato imbiancato e decorato riassumendo l’aspetto originale di una volta. In fase di ristrutturazione della sfera è venuta alla luce una pergamena contenente un testo scritto dal curato di Ortisei di allora Giuseppe Brunel. TESTO DELLA LETTERA pdf
I lavori sono stati eseguiti dalla ditta specializzata austriaca Sepp Mayerl & Sohn aus Döslach, Osttirol. Il costo totale dell’opera è stato di Euro 57.000. In autunno sono continuati i lavori con il risanamento di una parte della muraglia che circonda la chiesa, lavori eseguiti dalla ditta Alberto Costanzi di Ortisei.
![]() |
![]() |
![]() |
Hochw. Alfons Lichter kehrt nach Luxemburg zurück – Juni 2015
Am 14. Juni 2015 Herzjesusonntag ist ein Dankgottesdienst für Hochwürden Alfons Lichter gefeiert worden, nachdem er sich entschieden hat nach 13 Jahren Aufenthalt in St. Ulrich wieder nach Luxenburg zurückzukehren. Alfons Lichter hat nach dem Gymnasium und Philosophiestudium, in Innsbruck und Luxenburg Theologie studiert. 1968 ist er zum Priester geweiht worden. Er war anschließend in verschiedenen Orten in Luxenburg Kooperator, dann Pfarrer und zuletzt Dekan.
St. Ulrich ist für Ihn seine zweite Heimat geworden. Schon als Teologiestudent in Innsbruck ist er 23jahrig das erste mal nach St. Ulrich gekommen und hat später auch mit seinen Eltern und Freuden Südtirol besucht. 1977 hat der Zufall gewollt, dass er die Familie Paula und Sepl Holzknecht dala Plates kennengelernt hat und diese dann bei verschiedenen Anlässen öfters besucht hat. Im Jahre 2003, nach seiner Pensionierung, hat er eine Wohnung gemietet und sich in St. Ulrich niedergelassen. Während seines Aufenthalts in St. Ulrich als Pensionist, hat er auch als Seelsorger in unserer Pfarrei gewirkt und war von allen sehr geschätzt.
Der Dekan Vijo Pitscheider und der Pfarrgemeinderat haben beim Dankgottesdienst Hochw. Alfons Lichter einen besonderen Dank ausgesprochen für seine wertvolle Hilfe in unserer Pfarrgemeinde und Ihm für sein zukünftiges Leben in Luxenburg alle Gute gewünscht.
Vijita pasturela dl vëscul Ivo Muser ala Union Pasturela Gherdëina – 8-11 y 17-18 de utober 2015
„Ël vën coche testemone dl amor de Die per si criatures. Cun ël ulons ënghe prië y festejé deberieda, che purterà pro a iluminé la streda che nes mëina tl daunì.“ Cun chësta paroles de ntroduzion tl cudejel, dat ora cun l program dla vijita, nvieia sn. digan Vijo Pitscheider duta la comuniteies dla pluanies a tò pert. La preparazion dla vijita pasturela cun na analisa dla vita dla pluania da pert di Cunsëies de Pluania de Gherdëina à bele scumencià de fauré dl 2015. Deberieda cun l secreter dl vëscul iel pona unì laurà ora l program adatà ai bujëns y ala particulariteies dla popolazion cun nosta storia y tradizion. L fin dla vijita ie de cunëscer miec la situazion dla dlieja te nosta Unità Pasturela. Tlo se tràtela dantaldut dla fede di credënc, dla partezipazion ala vita religëusa y dla zelebrazion di sacramënc. Sëuraprò dëssela dé na sburdla y n ncurajamënt ala jënt a jì inant sun l troi dla fede.
Nsci ons abù la legrëza de ancunté nosc vëscul dai 8 de utober inant per plu dis, te nosta pluanies. Truepa jënt à pudù tò su n cuntat persunel cun ël. L program dla vijita à udù dant de plu ancuntedes daviertes cun grupes de jënt defrëntes de duta la valeda, nsci cun i studënc dla scoles autes, cun la jënt de tëmp dla cësa de paussa, cun la grupes de junanza, cun la persones che lëura tl ciamp dl turism y cumerz y cun i cumëmbri dl artejanat artistich. Sambën ne àl nia mancià l’ancunteda cun l digan sn.Vijo Pitscheider, cun i singuli prevesc, cun l’assistënta pasturela per i jëuni Maria Delago, cun i Cunsëies de Pluania, cun duc i culaburadëures ulenteres dla pluanies y cun i sëurastanc di chemuns.
Chësta ancuntedes ie states caraterisedes dal dialogh danter i fediei y l vëscul; do na ntroduzion curta à l vëscul respundù a d’uni sort de dumandes che ti ie unides purtedes dant. N pò bën dì, che l ie stat ancuntedes drët nteressantes, cun respostes sun tematiches defrëntes. L vëscul à rujenà sun la situazion y l daunì dla dlieja te Gherdëina (resterà pa tl daunì mé un n preve tla valeda?), sun l dé inant l crëidum te familia, sun la problematica di muciadives, sun la valorisazion dla dumënia, sun l valor di simbuli cristians, sun l valor dla fede y nce en cont dla cura dla rujeneda ladina y n.i.
L nteres dla jënt fova grant y nsci à l vëscul feter for abù na sala plëina che à fat pea cun nteres y atenzion. La populazion à scialdi aprijà che l vëscul à vijità duta la Pluanies y liet iló na S. Mëssa de festa cun i fediei. Do la S. Mësses fòvel for nce ucajion per na ciaculeda persunela danter ël y la jënt. Da auzé ora iel la pruzescion di cëiresc „a jì tl linëus dl crëidum“ tres la stredes de Urtijëi y na funzion da festa dan la dlieja de Sacun dantaldut per la families. Chëstes fova caraterisedes da na gran devuzion, mumënc de cumuzion y de unità tla cumenanza.
Cie à pa purtà chësta vijita ala populazion dla valeda y cie à pa dit l vëscul? Dantaldut àl purtà pro a pensé do sun l valor dl crëidum per uni un de nëus, sibe te mumënc de festa ma nce te mumënc de malatia, de desperazion y de sacrifize. Na dumanda zentrela fova „A cie taca pa nosc cuer y ciuni ie pa i valors che se tën mpe tla vita?“ La dumandes plu sotes te nëus nstësc ie daniëura de natura religëusa. Chësc pòn dantaldut udëi se fajan n pensier da ulache l vën la vita y dajan na lerch nce ai pensieres sun la mort. L crëidum ie na ravisa y n sustëni, sce n ie boni de curé l’identità religëusa y de se lascé avisé y acumpanië dal Seniëur. Drët nteressant ie stat l aspet che lieia l’ert y la religion. L’ert à la capazità de arjonjer l cuer, l plu sot dla persona. L’atualità y l daunì dla dlieja sarà propi tla spiritualità y tl aiut ala persona per abiné n urientamënt tla vita. La cuna dl crëidum ie la familia. I genitors ie maestri de fede y ne daussa nia pertënder cosses dai mutons, che i ne ie nia a una de fé. Ai jëuni àl metù a cuer de damandé al pere y ala oma sun si crëidum.
Do la vijita Pasturela giaterà la pluanies dla Union Pasturela Gherdëina n scrit dal vëscul cun n rendicont dla vijita, cunsëies y indicazions de co jì ancontra ala deficulteies y ai bujëns tla cura dl’anes. A udëi tan aslune che l se muda l mont muessa nce la dlieja jì pea mudan cërta formes per ruvé plu daujin ai bujëns dla persona. La dlieja dl daunì sarà purteda da n mënder numer de credënc te chëla che trueps meterà a desposizion dla comunità si capaziteies y talënc.
Tl’ancuntedes cun i culaburadëures ulenteres an pudù udëi, che te Gherdëina iel ravises sotes tl crëidum y na gran despunibeltà de dé n cuntribut per la cumenanza pluanela.
Georg Senoner – Presidënt dla Union Pasturela Gherdëina
L Vëscul Ivo Muser te n ancunteda cun i studënc y la Direzions dla Scoles, ntan la funzion dedora pra dlieja de San Jacun y n ucajion dla conclujion dla prucescion cun i cëiresc dan dliëja de Sant’Antone
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Ministronc a Roma – 8-11. 02. 2016
“Uni cater ani furnons a Roma”: ntant possen belau rujené de na tradizion. Plu generazions de ministronc à ntant bele pudù cunëscer chësta bela zità. L giubileo dla misericordia à inò dat l’ucajion de meter a jì n viac nteressant.
Dai 8 ai 11 de fauré ons pudù sté cun nosta grupa tla Pluania San Mattia, na gran pluania de Roma, ulache nosc mëune Alfred Obletter cunësc don Attilio, che vën uni ann a fé feries a Urtijëi. Don Attilio y si pluania nes a mëtù a desposizion la calonia per durmì y l maië ntan chisc dis. Nsci àns truepa dl’aurela de udëi la zità de Roma da si plu bela pertes: l prim di a San Giovanni in Laterano y la Porta Santa y Santa Croce in Gerusalemme, ulache l ie la relichies dla Crëusc de Gejù. N merdi sons stac te na pitla pluania de Roma, tla dlieja de San Tarcisio sull’Appia. San Tarcisio fova un di prim cristians de Roma, mort coche martir, che ie pona deventà l sant prutetëur di ministronc. Te chësta ucajion ons pudù di na urazion per i ministronc y per si servisc tan mpurtant te nosta pluanies. Da dedò ons inò udù una dla gran basiliches dla zità: San Paolo fuori le Mura, cun si porta santa, y on audi velch n con‚ dla vita de San Paul da Francesco y Antonella, l diacon dla pluania y si fëna che fova chisc dis for pea cun nëus y nes à judà a meter adum l program.
N merdi domesdì se ons spartì su te de pitla grupes y son jic ncantëur tla vedla zità per nosc cont. N mierculdi, Capion, sons levei abenëura per furné a San Piere per la audienza cun l Papa. L fova n bel danmesdì cun l ciel brum y l tëmp bon ciaut. L ie sambën stat na bela esperienza a udëi l Papa tan daujin y a audì si paroles stersces y sotes!
Do marënda sons stac tla Scala Santa, tla dlieja de Santa Agnese y tl mausoleum de Santa Costanza, dan furné de reviers tla pluania ulache an dl’aurela de paussé dan la mëssa dl cënder, ulache nëus on pudù cianté n valguna de nosta cianties. La juebia sons stac a Santa Maria Maggiore y son jic tres l’ultima Porta Santa ududa dant dal Giubileo. Da dedò sons mo furnei tres zità cun l “Open bus”, sentei sun tët pudans ti cialé al panurama dla zità y udëi mo n iede i luesc plu nteressanc. Do marënda sons inò furnei de reviers te Gherdëina. L ie stat n program scialdi ntensif, ma danterite ans sambën for inò de biei mumënc per sté deberieda, fé damat y fé juesc y mparé a nes cunëscer miec tla grupa.
A inuem di ministronc de Urtijëi y de duc che fova pea ti fajons na gran lauda a Alfred Obletter, che se à tëut sëura de meter a ji chësc viac, y rengrazion duc i cumpaniadëures che à chisc dis cialà di mistronc.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Mëssa catolica y russa ortodossa – 23.02.2916
N merdi ai 23 de fauré iel unì zelebrà na funzion te dlieja de Urtijëi per lecurdé i truep saudeies perjunieres rusc che a laurà te cundizions miserables a fé la ferata de Gherdëina avisa dan cënt ani. La funzion ie unida tenida tl rit rus-ortodos da n Pope rus unit da Roma su aposta, y tl rit catolich da nosc digan Sn. Vijo Pitscheider. Chësta ie na funzion ecumenica, ulache n se anconta danter una o plu cunfescions de cristians per prië deberieda. Te chësta ucajion àn ulù lecurdé cun respet y recunescënza chisc saudeies, che a scintinà dalonc da si ncësa per fé la ferata.
Tl scumenciamënt dla funzion à Alexander Prinoth fat na ntroduzion dla storia dla ferata y dl destin di perjunieres rusc che fova ntan la prima viera te Gherdëina. Tla liturgia dla Parola à Sn. Digan Vijo Pitscheider rujenà dla deliberazion, trajan paraleles danter l popul de Israel tl Vedl Testamënt y i perjunieres ntan la Prima Viera y nosc tëmp. Ai 6 de fauré dl 1916 ie la ferata de Gherdëina furneda per l prim iede. Ntan la funzion à Margreth Runggaldier Mahlknecht liet dant ora dl diare de Anda Filomena Prinoth Moroder, che nes conta coche i saudeies rusc vivova tlo te Gherdëina, tl frëit y tla fam. L diare auza ora truep aspec dl carater di perjunieres: i fova da ulëi bon y da maniera, y nia da temëi per la jënt de Gherdëina. Filomena conta dla supeltura de un di perjunieres, a chëla che ëila ie jita y se a fat maruëia tan bel che i ciantova tla liturgia, cun de bela ujes basses. Nsci à duc pudù se nmaginè y se rënder cont coche fova la situazion de vita di perjunieres rusc.
L Pope Rus à tenì si funzion cun de bela urazions ciantedes y cun ncënsc, propi coche anda Filomena conta te si diare. Nsci iel unì prià per i perjunieres, ma nce per la jënt de nosc tëmp, per la pesc tl mond y per duc chëi che viv al didancuëi te na situazion dalonc da si ncësa, che patësc l frëit y la fam. La urazion ie unida abelida cun cianties dl Cuartet de Ëi dl Cor de Dlieja de Urtijëi y da n sestet de corni.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Apertura della Porta Santa nella chiesa parrocchiale di Ortisei – 3 aprile 2016
Il Vescovo mons. Ivo Muser ha concesso di aprire una “Piccola Porta Santa” nella chiesa parrocchiale di Ortisei, cioé la porta a sud della chiesa che porta nella Cappella laterale dedicata al Cuore di Gesù e alla Divina Misericordia. Domenica 3 aprile, domenica della Divina Misericordia, il decano Vijo Pitscheider, con il solenne canto dei Vespri ha aperto la “Piccola Porta Santa”. Alla cerimonia hanno partecipato un gran numero di fedeli.
Questo dono del Vescovo è un’unica opportunità e singolare occasione per avvicinarsi con lieta fiducia e speranza a quella che è la misericordia di Dio verso tutti noi. Camminiamo insieme verso il Signore, lasciandoci toccare dalla sua misericordia perché anche noi sappiamo a nostra volta essere misericordiosi. Sono momenti di perdono e di grazia che ridaranno alla nostra vita salute, salvezza, coraggio e un futuro di vita nuova da realizzare con la forza dello Spirito Santo.
L’apertura della Porta Santa, inizialmente fissata dal 3 aprile al 26 di giugno, è stata sucessivamente allungata di fino la domenica 25 settembre.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Pelegrinasc dla pluanies Ladines a Persenon – 23.04.2016
La Union dla Pluanies de Gherdëina y dla Val Badia a metù a jì n sada ai 23 de auril 2016 n pelegrinasc ala Porta Santa dl dom de Persenon n ucajion dl Ann dl Gubielo dla Misericordia protlamà da Papa Franzësch. Passa 500 fediei ie muec cun la curieres y furnei n iede a Milland a se ancunté duc deberieda te dlieja de San Ujep Freinademetz ulache i ie unic saludei dal Digan de Milland Albert Pixner. Cun i 2 digans seniëur Vijo Pitscheider y seniëur Jakob Willeit iel unì tëni na funzion cun na dlieja plëina de fediei che dochël ie muec a pe dl viers de Persenon.
Dan la Porta Santa a Persenon fovel l digan dl Dom Ulrich Fistill a aspité i pelegrins che l à pona saludà duc canche i ova mplenì l Dom do vester passei tres la Porta Santa. La S. Mëssa ie unida zelebreda dal digan Jakob Willeit y a perdiché ie stai trame doi digans dla valedes. La Mëssa de festa ie unida abelida dal orgun de dlieja, dal cor y strumentisc dla Val Badia y dal cianté dla jënt menei dai cantores Theodor Rifesser y Iarone Chizzali.
Do marënda se a i pelegrins inò metù sun streda per jì prian a Neustift. Do passa n ëura de jita ie duc ruvei adum tla bela dlieja dl cunvënt de Neustift per na funzion de rengraziamënt. Al cor dla Val Badia se à ënghe juntà na grupa de strumënc a fla dla mujiga de Urtijëi che à mo dat n tonn da festa a finé via chësc pelegrinasc. Cun la benedescion dl digan Vijo Pitscheider y la ciantia finela Gran Seniëur, nëus te laudon, ie fineda chësta festa religëusa che à unì la pluanies dla 2 valedes Ladines de Badia y Gherdëina a fé chësc pelegrinasc adum.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Pelegrinasc a Oies dla Union Pasturela de Gherdëina ai 17.09.2016
Plu persones se à metù de viac per tò pert al pelegrinasc a Oies n sada ai 17 de setëmber. Chëi a pe, cun la curiera o cun auti privac, l burt tëmp ne à fermà deguni a jì a prië per la pluanies dla Union Pasturela de Gherdëina.Te nosta pluanies iel truepa jënt che juda ativamënter tla grupes de pluania, ti Cunsëies de Pluania, pra la zelebrazions liturgiches, ti cores y a d’autra manieres. Tl daunì saral for plu debujën de persones che se mët a desposizion per mantenì inant nosta pluanies vives tl cunedì la parola de Die. Per chësc fin iel unì metù a jì chësc pelegrinasc a Oies per prië nosc sant prutetëur Ujep Freinademetz y l Spirt Sant chi nes manda inant la persones che se met a desposizion per i Cunseies de Pluania y per l bën dla cumenanza y dla vita religëusa tla pluanies.
I pelegrins che ie muech a pe da Sëlva a pe se à ancuntà a La Ila cun chëi che ie furnei da Gherdëina cun la curiera, y deberieda iesi muec n pruzescion dl viers de Oies acumpaniei da nosc digan de Gherdëina sn. Vijo Pitschieder y dai prevesc sn. Pire Clara, sn. Raimund Peratoner y sn. Vitalis Delago. Do n ëura ie duc ruvei a Oies ulache dala 11 ie stata la S. Mëssa. A cunzelebrè la S. Mëssa ie nce unit l pluan y digan de Badia sn. Jakob Willeit che ie nce l muderadëur dla Union dla Pluanies dla doi valedes de Gherdëina y Badia. Leprò fovel nce prevesc dala Ciarinzia y un dl Africa.
Sn. Vijo a dit danterlauter tla perdica che n ie unic a Oies per prië dla grazia dl Seniëur che l se debe la forza spirituela de judé inant per i autri tl spirt positif, nsci nce ti Cunsëies de Pluania. Ma l ie nce drët purté dant tla Mëssa la ntenzions privates dla families, prian dla nterzescion de Sant Ujep Freinademetz. Do la Mëssa iel unì fat na fotografia cun duc i pelegrins y daldò iesen jic a S. Lenert tl ustaria Cavallino a maië da marënda.
![]() |
![]() |
![]() |
Besuch des Diözesanbischofs
Am Mittwoch 14. September 2016, dem Fest der Kreuzerhöhung, hat der Diözesanbischof Dr. Ivo Muser seinen freien Tag in St. Ulrich und auf der Raschötz verbracht. Zusammen mit seinem Sekretär Mag. Michael Horrer und dem Pfarrer/Dekan von St. Ulrich Vijo Pitscheider hat er bei der Kreuzkapelle im Freien die heilige Messe gefeiert. Der Kirchenchor gestaltete den Gottesdienst. Sehr viele Personen, die traditionsgemäß als Pilger hinaufgestiegen waren, nahmen an der Feier teil. Sie folgten aufmerksam der Ansprache des Bischofs, in der er die Symbolik und die Bedeutung des Kreuzes eingehend erklärte. Nach der Mittagspause stieg der Bischof auf das Gipfelkreuz der Raschötz und ging dann zu Fuß nach St. Ulrich zurück. Er durchschritt die kleine „Heilige Pforte“ in der Herz-Jesu-Seitenkapelle der Pfarrkirche. Er schloss sich sozusagen der langen Reihe der Gläubigen, die während der letzten sechs Monate die Schwelle der Tür zu Gottes Barmherzigkeit betreten hatten. Für uns hier ein sinnvolles Zeichen und wichtiges Geschenk an uns alle von Seiten unseres Diözesanbischofs!
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |